INTRODUCCIÓ
Ferran VII, Rei d’Espanya, mor a l’any 1833 i deixa l’herència del regnat a la seva filla Isabel II, que tenia 3 anys.
Com que ella no podia regnar, li atorguen la regència de la corona a la seva mare Maria Cristina
Primera guerra Carlina.
L’any 1833 Ferran VII, Rei d’Espanya, mor i deixa l’herència del regnat a la seva filla Isabel II, que tenia 3 anys, com que ella no podia regnar, li atorguen la regència de la corona a la seva mare Maria Cristina.Carles Maria Isidre de Borbó, germà de Ferran VII , s’autoproclama rei. Però no és acceptat pel Papa i no pot arribar al poder. A partir d’aquest moment, es diferencien dos grups: els favorables al regant de Isabel II, anomenats Isabelins, amb idees liberals i amb el suport de la burgesia i del proletariat; i els favorables al govern de Carles V, anomenats Carlistes, amb una ideologia conservadora, absolutista i antiliberal, comptàven amb el suport de la noblesa i de gran part del clergat. Comença la primera guerra civil carlina que enfronta isabelins i carlistes.
L’any 1839 Es signa el conveni de Bergara que acaba amb la primera guerra carlina amb una part dels carlistes, però no serà fins l’any 1840 que la 1ª guerra carlina acaba totalment. Espartero va firmar-lo per part dels isabelins i Maroto per part dels carlistes.
La Regència de Maria Cristina (1833-1840)
Al 1834, el cap del govern Martínez de la Rosa fa reformes econòmiques i l’estatut reial de 1834. Un secor dels isabelins, consideraven aquestes reformes insuficients, i això provoca la separació dels isabelins liberals en dos grups: el Partit Progressista, amb idees més liberals; i el Partit Moderat amb idees més conservadores. També provoca l’arribada al poder de Mendizábal, a l’any 1835, un liberal progressista. El seu objectiu principal era l’abolició de l’Antic Règim, va fer diferents reformes, entre elles el decret de les desamortitzacions, que consistia en subhastar les terres de l’església i comunals, però com que era perjudicial per la classe baixa, Mendizábal va ser destituït l’any 1836. Això provoca la redacció de la constitució de 1837 i l’arribada al poder a l’any 1840 de Espartero.
Exili de Maria Cristina i Regència de Espartero
Espartero era un militar progressista autoritari que va instaurar el lliurecanvisme, això va ser perjudicial per la indústria catalana i, per tant la oposició de la burgesia a la seva regència.
A l’any 1842 van començar els aixecaments a Barcelona i la resposta per part de Espartero amb bombardejos, això provoca el desprestigi d’Espartero, que Narváez, un liberal moderat, aprofita per fer un pronunciament, però no acaba governant perquè les corts avancen la majoria d’edat de Isabel II per evitar una altra regència.
Regnat de Isabel II
Es creen dos partits polítics diferents, que corresponen als moderats i als progressistes.
|
MODERATS
Liberalisme doctrinari
“defensors de l’ordre social”
|
PROGRESSISTES
Liberalisme radical
“defensors de la llibertat”
|
Tipus de sobirania
|
Compartida entre les Corts i el Rei (la Corona)
Dret de la Corona a intervindre en la vida política (li atorguen amplis poders: vet, nomenar ministres, dissoldre les Corts...)
|
Nacional. Resideix exclusiva-
ment en les Corts.
Predomini de les Corts en el sistema polític.
No accepten la intervenció de la Corona en la vida política.
|
Corts
|
Bicamerals.
Congrés del Diputats electiu.
Senat, més conservador, de nomenament reial.
|
Bicamerals.
Congrés dels Diputats i Senat electius.
|
Sufragi
|
Censatari i molt restringit (als propietaris)
|
Censatari i una mica més ampli.
|
Poder local/central
|
Més pes dels poders centrals de l’Estat..
Els alcaldes nomenats pel govern central o pels governadors civils de cada província.
|
Enfortir els poders locals (diputacions, ajuntaments) i donar-los més autonomia.
Els alcaldes elegits per sufragi.
|
Drets individuals
|
Reconeixen drets individuals, però amb tendència a restringir-los.
Defensen el dret a la propietat com garantia de l’ordre.
Prevalença de l’autoritat i l’ordre social sobre la llibertat.
|
Reconeixen més drets individuals (més llibertat d’impremta, de religió) i col·lectius (drets de reunió i d’associació).
Defensa de la llibertat.
|
Exèrcit
|
Exèrcit i Guàrdia Civil
|
Defensen la Milícia Nacional.
|
Reformisme
|
Reformes restringides. Fre a la desamortització.
|
Reformes més profundes. Necessitat de fer una Reforma Agrària. Impulsen les desamortitzacions.
|
Relacions amb
l’Església
|
Estat confessional catòlic.
Manteniment del culte i del clero catòlics.
Gran influència social de l’Església.
|
Tolerància religiosa.
Manteniment del culte i del clero catòlics (compensació per les desamortitzacions)
Limitar la influència social de l’Església.
|
El Regnat de Isabel II es divideix en tres etapes:
1. La dècada moderada (1843-1854)
Narváez crea la costitució de 1845, que era de caire conservador i Isabel II fa canvis en l’organització atministrativa de l’Estat liberal
Es produeix la segona guerra carlina
2. Bienni progressista (1854-1856)
Aquesta etapa esdevé a causa d’un pronunciament, i torna Espartero fent alguns canvis en la manera de governar, això provoca una conflictivitat social i la dimissió d’Espartero.
3. Unió Liberal i moderada(1856-1868)
El general o’Donnell es manté al poder fins l’any 1863. Reestableix la constitució del 1845, i fa moltes reforme i això provoca un endeutament.
L’any 1863, Narváez arriba al poder, i es produeix una crisi econòmica i social acompanyada d’una repressió. La mala situació del país acaba amb una revolució l’any 1868 que acaba amb un cop d’estat i amb l’exili de Isabel II.
